CASALS PARLADÉ Emili 

Posted: Juny 17, 2014 in CASALS PARLADÉ Emili 
Etiquetes:
Emili CasalsEmili Casals va néixer a Manlleu el 1969.
Va aprendre a escriure poesia de forma autodidacta. Quan tenia 25 anys formava part de la redacció de la revista local “Roda de Ter” i va començar a escriure poesia.
Principalment, escriu poesia i ha estat aquest gènere que li ha donat varis premis com el Premi Jacint Verdaguer de Poesia d’Osona del 1995 i 2007, amb les obres Del llibre del poble i Les dones i el cafè respectivament. També va guanyar el Premi Salvador Esterm i Fa de l’Ajuntament de Falset el 2002 amb Set pecats.
També ha participat en alguns actes poètics, com ara l’exposició “Els Poetes d’Osona, avui” que es va organitzar a la Biblioteca Joan Triadú de Vic la primavera del 2000 commemorant l’any Miquel Martí i Pol.
Encara que escriu més poesia, també ha fet obres en prosa, publicades per l’Editorial Emboscall. “Francesca” és un conte que, a l’any 1997, va guanyar el segon premi del concurs literari Miquel Bosch i Jover dels Hostalets de Balenyà.

LLIBRES PUBLICATS

CASALS, Emili. Pel maig cada dia un raig : tardes de pluja. Vic: Emboscall, 1998

CASALS, Emili. Fa vent a la terrassa. [Vic]: Emboscall, 2000

CASALS, Emili. Vox Populi. Vic: Emboscall Editorial, 2000

Podeu completar la bibliografia a L’Escriny 

Banner text literari

 MÓN DE FERRALLA 1

En aquest món de ferralla res és
important, ni les paraules, ni els hàlits
pastosos que neixen dintre les nostres
boques, ni els homes, ni les seves dones,
ni el vell silenci, ni la fina pluja
que pica a la teulada, ni l’olor
amarga de resclosit, ni la por
de morir sense haver viscut, ni el vent
que arremet contra els vidres, ni les nafres
de les mans, ni la pròpia ferralla.
En aquest món de ferralla res no és massa important…

Món de ferralla II

En aquest món de ferralla sols és
important el temps, deixar-lo vessar
per entre les mans, com s’escola l’aigua
d’entre els dits d’un infant, de la mateixa
manera que els orbs cerquen la llum, amb
les mans esteses, amb l’esguard perdut.

Pampallugues

Dins aquest món l’únic enemic és
aquest silenci que impera darrera
de cada màquina, rere l’espill
d’uns ulls cansats, un silenci feixuc,
dens, gairebé palpable; disfressat
de mil sorolls t’acarona, et penetra
pausadament fins sotmetre’t del tot.
Dins aquest món de sorra i de cristall
regnen les ombres i la llum blavosa
d’una bombeta que fa pampallugues
seguint el ritme d’un rellotge antic.

De: CASALS, Emili. Del llibre del poble. Premi “ex-aequo” en el premi Jacint Verdaguer de poesia del XVI concurs literari d’Osona, 1995

Lloc: Fàbrica de la Coromina (Rodin)


Anuncis

Els comentaris estan tancats.