JANÉ TOR, Emili

Posted: Juny 18, 2014 in JANÉ TOR, Emili
Etiquetes:

Emili Jané va néixer a Vic el 1962, encara que sempre ha viscut a Manlleu.Va cursar els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, però tota la seva trajectòria professional està vinculada a la comunicació. Ha treballat en diversos mitjans comarcals i en ganivets de premsa.

Als 16 anys, empès pels amics, s’acosta al Teatre Centre, i va establir una relació que encara perdura. Actualment, i des de 2012, és el president de l’entitat. Durant més de 30 anys ha treballat en desenes de muntatges de l’entitat, com a actor, tècnic, ajudant de direcció i autor.

Des de ben jove es va dedicar al món de la literatura on ha conreat diversos gèneres com la poesia, narrativa o teatre. A primers de la dècada de 1980 va publicar en la revista comarcal de poesia Home zero. L’any 2000 participa, amb un conte, en el llibre Contes a la vora el Ter, editat per la revista El Ter. Amb l’obra de teatre Al límit, l’any 2011, va ser guardonat a la 14ena edició del Premi Boira de textos teatrals, que convoca el Gall i Òmnium Cultural amb el suport de l’Institut del Teatre.

Ha estrenat altres textos teatrals com ara Al mateix temps/allo stesso tempo (2008), Interferències (2010) i La Golfa del Sentru (2009-2010-2011) i La Golfa dels Tonis (2013).

LLIBRES PUBLICATS

JANÉ, Emili. Al límit. Prats de Lluçanès : El Gall (Grup d’Actors del Lluçanès), 2012

Més informació a L’Escriny.

Banner text literari

PREGÓ DE LES FESTES DE L’ASSOCIACIÓ DE SANT ANTONI ABAT. TONIS DE MANLLEU, 2013

(…) Eren temps en què, als nostres ulls d’infant, les dones imposaven molt. A les cases on n’hi havia, era la iaia qui decidia l’hora de retiro dels nens. Si una àvia treia el cap per la porta i cridava a sopar!, la desbandada era general. En una societat essencialment masclista, aquesta competència familiar era d’arrel matriarcal. Us n’explico un cas: anàvem a buscar la llet a una casa a l’altra banda del carrer. La mestressa era, com no podia ser d’altra manera, la Montserrat de la Llet. La Montserrat tenia dues filles que eren les nenes de la Montserrat de la Llet. El seu home tenia cura de les vaques i les munyia i, evidentment, era en Climent de la Montserrat de la Llet. I aquell bé de Déu de vaques que, amb la seva llet, em van guarnir l’esmorzar bona part de la infància eren les vaques d’en Climent de la Montserrat de la Llet. Quan no s’havia inventat el tetrabrick ni els envasos de plàstic, a casa només es bevia llet de les vaques d’en Climent de la Montserrat de la Llet. Com a marca comercial segurament no funcionaria però a mi em sembla que, vist amb la perspectiva del temps, quaranta anys endarrere, era tota una declaració de principis. (…)

Fragment de: JANÉ TOR, Emili. Pregó de les Festes de l’Associació de Sant Antoni Abat. Tonis de Manlleu, 2013 (llegit l’11 de gener de 2013)

Lloc: Carrer de Sant Pere


Anuncis

Els comentaris estan tancats.