Archive for the ‘AUMATELL MOLAS Jesús’ Category

Jesus AumatellNascut a Manlleu l’any 1963. Fill d’Àngela Molas Serra i Joan Aumatell Vilarrasa, va ser el quart de set germans. Va fer estudis de primària a l’escola pública de Manlleu (aleshores anomenada Colegio Nacional Francisco Franco) on va rebre una educació castellanitzant, com correspon a l’època. Només en els últims cursos va rebre classes de català. Recorda que un dels professors que va tenir era Jacint Sala, qui els parlava sovint de poesia: de Miquel Martí i Pol i de Salvador Espriu, sobretot. Va treballar a partir dels catorze anys en diversos oficis (dependent a la carnisseria del pare, peó metal·lúrgic, peó filatures, cambrer…). Va escriure i llegir de forma intuïtiva, però intentant fer-se una formació autodidàctica. Actualment només escriu correus electrònics, i llegeix per feina. A principis de la dècada de 1980 entra en contacte amb el grup de joves escriptors osonencs que feien la revista Home Zero (Miquel Vilardell, Antoni Pladevall i Arumí, Josep Manel Ferrer Moreno…). Hi va col·laborar en els tres darrers números (del 10 al 12). El 1988 va accedir a la universitat a través de les proves per a majors de 25 anys i va cursar la carrera de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona (1988-1993). Ha publicat ressenyes i articles literaris a diversos mitjans (El 9 Nou, El pou de lletres, Reduccions, Ausa…). Ha publicat obra de creació (poemes i contes) en diverses revistes (Manlleu Publicació, Reduccions, El Forat, El Pou de la Gallina). De 1998 a 2009 fou l’ànima (i el cos) d’Emboscall Editorial, que publicà, artesanalment, obra literària de creació. El catàleg consta d’uns 230 títols diferents, repartits en quatre col·leccions de poesia, una de narrativa i una d’assaig i memòries: http://www.emboscall.com

LLIBRES PUBLICATS

(1998) El riu. Vic: Emboscall, 8 p.

(1998) El testimoni del centurió. Vic: Emboscall, 10 p.

(1999) Andador. Barcelona: Cafè Central, 12 p.

(2000) Inficcions. Vic: Emboscall Editorial, 85 p.

(2000) Martina i altres relacions. Vic: Emboscall Editorial, 40 p.

(2000) La Tau. Vic: Emboscall, 13 p.

(2001) Fragments del quadern de l’autista. Vic: Emboscall Editorial, 1999 [Edició bilingüe traduïda al castellà per Carlos Vitale, 2001]

Podeu completar la bibliografia a L’Escriny 

Banner text literari

MARTINA

La Martina és bella, la Martina és beneita, la Martina és sàvia, la Martina és bona, la Martina és una porca. Estimo la Martina.

La tarda d’ahir la vaig passar endimoniadament angoixat, i molt espantat perquè, mentre seia ran de la finestra de casa, contemplant embadalit el Passeig del Riu ple de gent endiumenjada, se m’apropà una rata i vaig quedar completament paralitzat. La mirava i no m’atrevia ni a respirar; la rata se’m va parar al davant, amb el seu morro punxegut ple de bava, els ulls petits com caps d’agulla, negres i maliciosos.

Era grossa, la malparida! I tenia, a més, una llarga cua que durant uns minuts fou l’única cosa que es bellugà a l’habitació. I quan, amb el pèl eriçat i un xic vacil·lant, féu uns passos cap a mi, la por va créixer tant que alguna cosa va esclatar a la meva gola. Vaig xisclar amb tota la meva ànima, i vaig clavar un cop de peu a terra. La rata va escapolir-se entre les meves cames. Jo em vaig arronsar tant com vaig poder a la cadira, i vaig passar tota la tarda i el vespre immòbil, vigilant el racó per on el fastigós rosegador s’havia esmunyit, a través d’un forat que la Martina no havia detectat.

Confesso que vaig plorar quan, amb els ulls clavats en aquell punt, sense atrevir-me a mirar per la finestra, m’arribaven del carrer els crits enjogassats del jovent que acabava de sortir del cinema. Me’ls imaginava vestits amb caçadores negres, clenxinats, fumant cigarretes mentre caminaven cap al bar de la cantonada a beure cervesa i a abordar les noies.

Confesso que vaig tornar a plorar quan el sol va desaparèixer sota la línia de l’horitzó i la cambra es va anar fent cada vegada més fosca. El fred s’anava instal·lant a dins de la cambra, la humitat se’m ficava a dintre dels ossos, i jo no em veia amb cor d’acostar-me a l’estufa de butà que, apagada, semblava que es reia de mi.

Confesso que quan, a mitjanit, va arribar la Martina, un goig intens em va esclatar per dintre (…)

Fragment del llibre: AUMATELL, Jesús. Martina, seguit de l’Home que viu a l’àtic. Vic: Emboscall, 1998. P. 1-2

Lloc: Passeig del Ter


Anuncis