Archive for the ‘BOADA PUJOL Xavier’ Category

BOADA PUJOL, Xavier

Posted: Juny 6, 2015 in BOADA PUJOL Xavier
Etiquetes:

c09eb-tboada

Xavier Boada, nascut a Manlleu l’any 1961, és conegut sobretot per les seves tasques com a actor, va treballar com a funcionari de la Generalitat de Catalunya des de 1984 i fins el moment de començar a treballar amb Els Joglars.

La seva formació com a actor esta molt lligada a l’entitat Teatre Centre i sobretot al grup de teatre independent El Rusc, d’ on va formar part des de 1976 fins 1980. Durant aquests anys va treballar com actor en obres com Homes i no, Ruscoca, La Mosqueta, No va dir res…

L’any 1997 va ingressar al grup Els Joglars , i en va formar part fins 2010. Va participar en les obres:

1997 –La increíble historia del Dr. Floit & Mr. Pla

1999 –Daaalí

2001 -La Trilogía: Ubú, Pla, Daaalí

2004- El Retablo de las Maravillas

2005- En un lugar de Manhattan

2006- Controversia del toro y el torero

2008- La cena

2010- 2036 Omena-G

En Cinema ha participat en:

Buenaventura Durruti, anarquista (1.999) Escrita i dirigida per Jean- Louis Comolli interpertada per Els Joglars. Interpreta el personaje de Durruti.

¡Buen viaje, Excelencia! (2003). Escrita y dirigida por Albert Boadella. Producida por Andrés Vicente Gómez. Interpreta el personaje de Marqués de Villaverde.

Samuel Colt (2011) Curtmetratge d’Oleguer Homs. Gravat a Torelló.

Juntament amb Els Joglars ha rebut diversos premis nacionals i internacionals, entre d’altres:

Premi de la crítica teatral de Barcelona, al millor espectacle (1998) per La increible història del Dr. Floit & Mr. Pla

Medalla d’Or de les Belles Arts (1999, España)

Premio Saulo Benavente al mejor espectáculo internacional (1999, Argentina) por la obra Daaalí

També ha participat en la sèrie de TV3 La Riera, interpretant el paper de Roger Prats.

Com autor de teatre, és coautor de l’obra de Teatre Projecte Llemanú (2008) accèssit al millor espectacle a Mostra de Teatre del Raval de Barcelona.

Adapta el guió de la pel.licula ¡Buen viaje, Excelencia! Pel llibre Franco y yo (2003 Editorial Espasa) d’Albert Boadella

És autor també dels articles Cròniques de gira de Els Joglars, a la revista El Ter, i del blog a la pàgina web de Els Joglars, titulat La trastienda.

En teatre, ha participat també, entre d’altres , a:

Luces de Bohemia, amb Oriol Broggi

Nit de Reis, amb Josep Mª Mestres

El Piset

Per un si o per un no, amb Lluis Soler, a la Sala Muntaner

La Mosqueta, a Can Puget

Ha estat pregoner de la Festa Major de Manlleu 2013

PUBLICACIONS

(2008) Projecte Llenamú, en col·laboració amb amb Joan Roura [obra no publicada]

PARTS DE LLIBRES: CAPÍTOLS, SECCIONS, FRAGMENTS…

(2000)La lliçó d’autonomia del professor Tulp”. En : Contes a la vora el Ter. Manlleu: Ajuntament de Manleu, El Ter, pp.141-148

ADAPTACIÓ DE GUIONS
(2003) Franco y yo : ¡buen viaje excelencia! -Albert Boadella. Pozuelo de Alarcón : Espasa Calpe, cop. 2003 , 174 p.

 

Més informació a L’Escriny

Banner text literari

PROJECTE LLENAMÚ. ESCENA 4

Cafè de Llenamú.

ESTEVE       (Agafant un gat del terra) Ui! Aquí n’havíem fet de molt grosses. Els dissabtes a la tarda fotíem pedres als coloms. (Deixa anar el gat que passa per davant d’ARTIGAS).Heu tirat mai pedres a un colom?

ARTIGAS      (Esternuda). No, no. Per favor…

ESTEVE       … Era una salvatjada. Ara poc que ho deixarien fer. Aniríem tots a presidi. Però abans aquestes coses es deixaven passar. Sortia en Cisquet amb una gàbia ben plena de coloms i en lligava un a terra amb un cordill llarg. Érem allà uns quants que miràvem de caçar-lo a cops de roc. En Rovireta i jo omplíem de rocs una cistella grossa. Hi participava tothom, hasta les dones. N’hi havia una, la Teresina, que se’ls enduia de tres en tres. Per tirar pagàvem una fitxa de les petites. Sap què era una fitxa? La fitxa era una moneda que només servia per pagar dins la colònia. En Nando, una vegada va anar de putes a Barcelona i volia pagar amb fitxes… una mica més i aquelles dones grasses del carrer Robadors li pugen a l’esquena! Collons quin un, aquell! També tirava als coloms, però tenia una mala punteria… Jo mateix vaig rebre un cop de roc aquí. (Li mostra). Encara hi tinc la marca… Sort que teníem el riu a prop per refrescar-nos els trencs i rentar-nos la sang. (Fa fora un gat que ha entrat per la finestra). Passa xin! Haig de posar persianes, entren gats per tot arreu. Ara ens fotrien a tots a presidi o pitjor. Quins records…

ARTIGAS      És maco recordar la infància, oi Esteve?

ESTEVE       No en vam tenir gaire d’infància, nosaltres. El dia que vaig fer catorze anys, vaig deixar l’escola i em van posar a passar carda. Oh! I quan arribava a casa encara havia de servir aquí al Cafè!

ARTIGAS      Es devia menjar bé aquí, eh? Cuina tradicional…

ESTEVE       Sembla que té gana. Vol prendre alguna cosa?

ARTIGAS      No, no… no voldria molestar. Ja menjaré un sandvitx tornant a Barcelona.

ESTEVE       Vol tastar una cosa bona? Esperi’s … (Treu una llauna de musclos). Vigili que no el taqui, fa molt goig vostè. Musclos… tal com surten eh? No s’hi ha pas d’afegir-hi res. En tinc un futimer…mengi…

ARTIGAS      No, no.. jo…

ESTEVE       Collons mengi! Ja verà… Aquí a prop, hi havia un destacament de cavalleria. Res… cinc soldats. Bona canalla. Cap al tard venien aquí, feien el got de vi, escrivien cartes a la nòvia… Mengi, mengi. Vol un palillo? Tingui. (Li dóna un escuradents)

ARTIGAS      Gràcies…

ESTEVE       Ja li diré prou clar… N’hi havia un que era gallego, era del Ferrol. Pobre canalla. En Claudiu…, bon nano. El seu pare treballava en això de la indústria conservera. Doncs resulta que el destacament aquest que li dic, des de Capitania el van tancar perquè ja veràs… per dues mules i dos cavalls… I aquest nano va marxar, i no en vam saber res…però al cap de dos mesos, això que arriba un camion i pregunten: És aquí el Cafè de Llenamú? I el meu pare diu: “Sí, però no hem pas demanat res”. (fa una pausa) Collons mengi! “Els hi portem un regalo del senyor Claudio Vilariñu”. No sabíem pas qui era. I llavors… sap qui va resultar?

ARTIGAS      Bueno…no.

ESTEVE       Collons, el pare d’en Claudiu!

ARTIGAS      Quin Claudiu?

ESTEVE       Collons el soldat. Mengi! Almenos, dues mil llaunes de musclos. Potser eren d’estraperlo però… pobre gent, deixem-ho estar. I bons eh? I li parlo de l’any cinquanta-vuit o cinquanta-nou…

ARTIGAS      (Li cau la llauna) Disculpi’m, m’ha relliscat…

ESTEVE       Deixi, deixi, Ja ho lleparan els gats. Ja n’hi porto una altra, encara me’n queden.

ARTIGAS      No, no… és que se m’ha fet tard. Per cert, ja hi ha pensat en aquell assumpte que tenim entre mans?

ESTEVE       Miri, aquí mai és tard. A la colònia tots els rellotges anaven igual. Quan van tancar la fàbrica, es van parar els rellotges i sempre més han set les tres menos cinc.

ARTIGAS      És que el que nosaltres li proposem…

ESTEVE       Quedi’s a dinar home. Cuido els horts d’aquí al costat del canal. Uns tomàquets! Unes cebes! … Ha de pensar que aquí abans cada treballador tenia el seu tros d’hort… Miri, cada diumenge després de missa, les dones als rentants i els homes aquí a l’hort. Passàvem l’estona, la fèiem petar… Ah! I no ens va faltar mai de res. El diumenge al matí era especial. Era l’únic temps d’esbarjo que tenien els que treballaven a la fàbrica. I el meu pare em deixava sortir una estona del Cafè per anar a l’hort.

Fragment de l’obra: BOADA, Xavier; ROURA, Joan. Projecte Llenamú, 2008. (Text inèdit).

Lloc: Bar Embarcador / Hortes de Can Sangles

Anuncis