Archive for the ‘CLOTA GARCIA Joan’ Category

CLOTA GARCIA, Joan

Posted: Octubre 27, 2015 in CLOTA GARCIA Joan
Etiquetes:

5289340Manlleu, 1972. Neix. Creix. Viu i respira, inspira. Poeta.

Barcelona 1991. Aprèn, descobreix, pinta, explora.Pintor.

Vic, 1995, ofici, art, escola, joventut, llenguatge propi, camins, textures. Graduat.

La vida mentrestant… vocació… animació… contacontes… pallasso… Riure!

Ara: escriptor, il·lustrador, educador ambiental, pintor naturalista abstracta, home, nen, pallasso amb cor de nenúfar, creador de somnis a través de les lletres i ….poeta fotogràfic, trobador de paisatges amagats i reinventor de realitats, la vida mateixa en clau d’humor.

https://mirapensaisent.wordpress.com/

@joanclota  INSTAGRAM

LLIBRES PUBLICATS

(2003) Tierra y años. Editorial Emboscall. Poesia (Fotos d’Adrià Costa)

Banner text literari

HE VIST EL SENYOR CRESPI

Un gelat, amb gust de campanar, de plaça, sense coloms, si us plau.

Tres cadires. Una parella i un entrepà. Els tovallons esperen comprimits, submisos, estèrils, damunt la taula. Mudats perquè avui és festa…El cel insinua aigua, però alhora dubta d’amagat de la seva convicció. Són temps convulsos, contradictoris. La conjuntura del moment fa que avui, la tarda, sigui un parterre de sorra per la mainada i un sol que alimenta la mandra. El cel qüestiona la terra. La sorra calla.

La taula, calidoscòpica reflexa i multiplica les paraules, converses veïnes de cloïsses i arròs. Un patinet recolzat a la columna manté intacta la postura, expectant. Elles, rossa, castanya i albina. El bastó es sincronitza amb els talons. Inventen un caminar que fuig del temps, que l’enganya. Seuen, a la taula, sense número. Sota les voltes, el cel inventat per aguantar tot el pes d’un sol i un vent que despullen, les orxates prenen vida.

Les taules es multipliquen. Riuen. Ells ho saben tot sobre les escórpores, els salabrets i els cucs. Grans i petits, converses. La més menuda, juga amb el vent. La cua li voleia al girar el cap. Mira amb ulls de diccionari, la mare, el pare i els perills. Ai si cau el mòbil! I en Crespi. Qui és en Crespi? He vist el senyor Crespi papa. Les ulleres alerten, ja arriben: granissat, Cacaolat, aigua, patates i un valencià.

El campanar empeny el cel i els Déu vos guard. Les escales sospiren, diuen que són, que tenen, que volen… Saben que són de doble tall, si puges, si baixes… Una altra taula parada.

Auggg!! Un so inunda l ‘aire. Un dinosaure ha sobreviscut a l’extermini. La mare el crida. Què fas? Agafa la bicicleta i se’n va. Ara calla, no li agrada que el renyin. Orgull de dinosaure.

Maridatge especial de la casa: divendres amb setembre, tot apunt per una promesa. Canvis, canvis, canvis…

Inèdit

Lloc: can Crespi (plaça Fra Bernadí)

Anuncis