Archive for the ‘COLLELL SURINYACH Dolors’ Category

FOTO COLLELL SURINYACHÉs llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.En tots dos camps ha desenvolupat una llarga trajectòria i una forta vinculació amb les entitats que hi treballen.

Com a professora de llengua i literatura catalana, va començar a exercir el curs 1984-85 a l’IES Montserrat Miró i Vila, de Montcada i Reixac. El curs següent, 1985-1986, va passar ja a ser professora de l’IES Cirviànum de Torelló, on ha treballat gran part de la seva carrera professional com a docent.

En aquests anys, ha ocupat els càrrecs de sotsdirectora (1987-88), cap del Departament de Llengua i Literatura catalanes (1996-97, 1998-99 i 2003-04), coordinadora lingüística (1997-98), coordinadora de batxillerat (1999-2000), coordinadora d’activitats i serveis escolars (2001-03), coordinadora pedagògica (2006-08) i directora (2008-09).

L’any 2009 va ser nomenada directora dels Serveis Territorials de la Catalunya Central del Departament d’Educació, ocupant el càrrec fins l’any 2011, quan va tornar a l’institut de Torelló, on va tornar a exercir com a professora.

El juliol de 2012 va ser nomenada directora de l’IES la Plana de Vic

Des de l’any 2003 i fins 2012 va ser presidenta de l’Associació Cultural Teatre Centre Manlleu i comissària del Fòrum de les arts escèniques celebrat a Manlleu l’any 2004.

Activa també en política, va formar part del PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya) fins a finals de l’any .2012. Al març de 2014 va ser escollida presidenta del Consell de Nova Esquerra Catalana, i alhora coordinadora de l’Àrea Teritorial i Municipal. formació que lidera Ernest Maragall.

Es va presentar a les eleccions municipals de 2015 com a cap de llista del grup polític MES.

LLIBRES PUBLICATS

(2008) Ens entenem!: sis obres de teatre de petit format. Ricard Bonmatí…[et.al.]. Vic: Eumo, 182 p.

PARTS DE LLIBRES: CAPÍTOLS, SECCIONS, FRAGMENTS…

(2000) “Mercè, maca”. En : Contes a la vora el Ter. Manlleu : Ajuntament de Manlleu. El Ter. p.61-70.

Banner text literari

MERCÈ, MACA

Estava de bon humor; les vacances de Setmana Santa no havien anat malament del tot; per primera vegada després de la mort d’en Feliu havia marxat uns quants dies de casa; s’anava acostumant a la soledat. Va entrar francament contenta, amb pas decidit. Deixà la bossa i la jaqueta damunt la taula; obrí la maleta i en tragué els llibres, la carpeta, l’estoig vell i tronat. Donà un cop d’ull a l’aula; les mateixes cares de sempre.

– Bon dia!

En Jota Ema Garrido, última fila de la dreta, al costat de la finestra, va bramar:

– Mercè, farem el de sempre o has pensat en alguna cosa divertida per avui?

Primera estocada. Malgrat tot, suavitzà el to de veu i féu com aquell qui no ha sentit res.

– Joan Manuel –paladejà cada so- aquest no és el teu lloc. Se si et plau a la teva cadira.

– Quin problema hi ha? Va, no siguis així… a més no porto llibre i en Robert em deixa el seu.

Més a poc a poc i provant de dissimular una ganyota de disgust, repetí:

– Al teu lloc!

– El tutor ens ha canviat a primera hora del matí –va al·legar en Jota Ema amb cara de picaplets.

Segona estocada.

– No en tinc constància. O sigui que per ara ocupa el teu lloc habitual.

Silenci. Ningú no es movia. Féu una ullada al rellotge. Ho tornà a intentar a les bones:

– Au… vinga, no perdem més temps, no tinc ganes d’enfadar-me…

– És que no puc anar a la meva cadira. S’hi ha assegut l’Òscar –insistí en Jota Ema desafiant.

– Maleït Òscar. Com és que avui, precisament, no havia fet campana?

– Òscar, què hi fas aquí?

– M’he separat voluntàriament de l’Abderrahim, no em deixa treballar.

Rialles. S’havia anat posant nerviosa. Notà l’escalfor a les galtes. En Joan Cases la fitava sorneguer. Era enorme, les cames i els braços no se li acabaven mai, una boca grossa i descentrada, uns ulls brutals que la miraven com es mira un escarabat pudent

Provà un to de veu serè però autoritari i convincent.

– Tothom s’asseurà al seu lloc habitual. Després parlaré amb el vostre tutor i quan m’hagi explicat on ha de seure cadascú, si és que hi ha d’haver algun canvi –mirà el Garrido- ocupareu els nous llocs.

Li havia sortit prou bé, o com a mínim a ella li semblava.

Ningú no es mogué. Calia actuar ràpid o la cosa es podia complicar. En Garrido era la clau. Un setciències fanfarró que menyspreava tothom, especialment els professors, amb els quals podia mantenir un pols durant una llarga estona sense afluixar.

– Garrido, tens dos segons per aixecar-te o et poso una falta greu d’indisci…

No tingué temps d’acabar la frase. En Garrido s’aixecà d’una revolada, els ulls se li feren petits, una ratlla, va clavar un cop fort amb la llibreta d’anelles a la taula i s’adreçà al seu lloc, l’Òscar també s’aixecà d’un bot i en dos segons el puzle es va desfer i es va recompondre.

Respirà alleugerida, l’havia encertat….

(…)

A: Contes a la vora El Ter. Manlleu: Ajuntament de Manlleu, 2000, p. 61-70

Lloc: davant l’edifici que ocupava l’antic Institut de Manlleu (ara, Ajuntament) a la plaça Fra Bernadí

Anuncis