Archive for the ‘COLLELL SURINYACH Jaume’ Category

NasCollell,Jaumecut a Manlleu el 1956.
Periodista, músic i actor. Casat. Una filla. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1980). Estudis musicals al Conservatori Superior de Barcelona i a l’Escola de Música de Vic. Autor i director teatral, escriptor, guionista i compositor. Professor de la Universitat Ramon Llull (1997-2006). Membre fundador de El 9 Nou, sotsdirector i director (1978-1983). Redactor i director de Manlleu publicació, (1977-1986). Redactor Diari de Barcelona (1987-1990). Director d’El Triangle (1990-1991). Director d’El Ter, (1996-1997). Creador del suplement satíric El Burladero, publicat a La Vanguardia (1991-2004), on també dirigeix la vinyeta editorial (1997-2001). Redactor del Magazine de 2004 a 2010. Des de 2010, forma part de la redacció de La Vanguardia en català.
Cofundador i mestre de l’Escola Municipal de Música de Manlleu (1980). Professor de música a l’Institut del Teatre de Vic (1981). Pianista de La Palma Jazz Band.
Integrant del grup de teatre El Rusc (1974-1983). Actor i cap de premsa d’Els Joglars (1983-1987) Ha actuat al Public Theatre de Broadway, a Nova York, i amb Javier Gurruchaga a TVE.

LLIBRES PUBLICATS
(1985) El via crucis de Teledeum: peripècies d’una comèdia de sotanes i casulles que els Joglars han oficiat per aquests mons de Déu. Barcelona: El Llamp, 229 p.
(1987) La corona impossible. Novel.la. Barcelona: Laia, 200 p.
(1989) 75 anys d’història del futbol a Manlleu. Manlleu: Agrupació Esportiva Cultural: Ajuntament de Manlleu, 112 p. (en col·laboració)
(1990) Gent de mà esquerra: galeria gratuïta de dones i homes de caràcter i rostre distint, d’aquests anys de final de centúria, de la riba sinistra del Ter (en col·laboració) Manlleu: Caixa de Manlleu, 109 p.
(1991) Manlleu: músics del XX. (en col·laboració). Manlleu: Museu de Manlleu, 93 p.
(1992) El brau sense pell. Memòria d’una geografia immediata. Barcelona: El Llamp, 152 p.
(1993) Osona. Guia geogràfica i turística. Dissenys Culturals.
(1995) El bosc, més que un club. Radiografia forestal de Catalunya. (En col·laboració). Barcelona: Proa, 156 p.
(2003) El milhomes. Cent retrats satírics de Jordi Pujol, confeccionats per El Burladero i perpetrats des de “La Vanguardia”. Barcelona: Rusiñol Quatre Edicions, 228 p.
(2005) Mercuri Molera, pintor, bohemi, viatger i escriptor. Manlleu: Ajuntament de Manlleu. Comissió Ciutadana per a la Recerca del Patrimoni, 57 p. (Editor i autor del pròleg)
(2006) Manlleu: entorn, patrimoni i vida Vic: Eumo; Manlleu: Ajuntament de Manlleu: Museu Industrial del Ter, 158 p. (en col·laboració)
(2009) Pep Guardiola. De Santpedor a la banqueta del Camp Nou. Barcelona: Columna, 158 p. (Editat també en edició de butxaca per Labutxaca i en castellà per Península).
(2013) El músic de l’americana vermella: Joan Viladomat i la Barcelona descordada dels anys vint. Barcelona: RBA, 271 p.

Més informació a L’Escriny

Banner text literari

EN PEP, L’ECO DE LA NOSTRA CONSCIÈNCIA COL·LECTIVA

En Josep Casasampera és el personatge manlleuenc per excel·lència, i per aquesta i mil raons de de més, es mereixeria els mateixos honors que retem a metges, lletraferits, artistes i d’altres espècimens locals. Conegut popularment com el Pep Carboneres, no hi ha racó de la vila que no l’hagi vist passar, ni trobaríeu entitat que no se l’hagi apropiat per uns instants. Potser,, endut per la fantasia pròpia que ha estat negada a d’altres semblants seus, el veureu voltar més la gent de la faràndula, perquè a les seves venes sempre hi ha corregut l’elixir del teatre. El que és cert és que no falla a cap celebració multitudinària, i sobretot és amant dels encontres esportius: el futbol o les curses de bicicletes.

Sense en Pep no podríem entendre com és aquest poble, aquesta vila que uns diuen que és feinera, fidel i noble i d’altres que és grisa, dissortada i insanament xafardera. En Pep és com un altaveu instantani de notícies, però amb el pic de sal que tot ho torna alegre, perquè en ell l’alegria és gratuïta, tot i que revesteixi la seva mirada d’una desconfiança personal comprensible, o d’un morbós afany de picar-vos l’esquena. Mentre uns els veuen venir i li preparen una broma fugissera, d’altres l’acullen hospitalàriament a casa seva. El veureu anar sol, cap cot i remugant quatre foteses contra res i contra tot. Quan sembla que no el senten es posa a cantar i refila prou bé. Són molts anys d’entre bastidors. És així que en ell les qualitats dramàtiques són un flux d’escola autopersonal, de tant veure artistes i demanar-los una foto al seu costat. Deu tenir una col·lecció fabulosa, d’aquí i de fora, i sap imitar-los tant com a ell mateix, de manera que, a vegades, diríeu que en Pep està fent de Pep. EL gest, la ganyota, la rialla, ara per sota d’una dent malfiada, fan que darrera d’aquest home s’hi amaguin moltes cortines. No sols aquella pàtina innocent que es veu per sobre, sinó segones intencions, terceres vies i quintes essències, unes més crues que d’altres.

Mireu, sinó, en quins llocs el nostre home desplegava l’activitat (encara que alguns diguin que s’aparta del treball). EL trobareu al teatre, a la impremta, a la loteria, al cementiri, al cine. Sempre en indrets màgics. El bar i el carrer, per ell, són transitoris. En Pep cultiva l’oci amb un to professional i natural, i ha desplegat una filosofia espontània que amoroseix el grau de beneiteria per càpita, sobretot la d’aquells que es pensen que no en tenen.

A: COLLELL, Jaume; DONADA, Toni. Gent de mà esquerra. Manlleu: Gràfiques Lumen-Ausió, 1990, p. 10-11

Lloc: antic Sidney Cinema

 

 

Anuncis