Archive for the ‘CONTIJOCH PRADESABA Josefa’ Category

Josefa Contijoch setembre 2015©Cati Mulero0

Foto Cati Mulero

Va néixer al 20 de Gener de 1940 a Manlleu. Prové d’una família d’impressors i llibreters. Va fer un crus de Comerç i Idiomes al Col·legi del Carme de Manlleu. I, més tard, estudià Filologia a la Universitat de Barcelona.

Va crear el grup artístic i literari Cau Faluga de Manlleu i hi va formar part entre 1963 i 1967. Als 60 anys començà escrivint en castellà. Més endavant comença a escriure en català, sobretot novel·la i poesia, però també ha cultivat el gènere dramàtic. A part, ha fet traduccions, assaig i llibres infantils.

L’Ajuntament de Barcelona, ciutat on viu actualment,  li ha atorgat el Premi “Ciutat de Barcelona” 2012 per l’obra Sense alè. Aquesta mateixa obra ha rebut el Premi “Crítica Serra d’Or” 2013.

LLIBRES PUBLICATS

(1964) De la soledad primera. Barcelona: Trimer

(1965) Aquello que he visto. Madrid: Alorca

(1983) Joan Parés: obra: 1956-1992. Manlleu: Gràf. Manlleu

(1993) La Dona liquada. Barcelona: Columna

(1996) Ales intactes. Barcelona: Columna, 1996

(2001) Els Dies infinits. Barcelona: Columna, 2001

(2001) Les Lentes il.lusions. Barcelona: Empúries

(2007) Congesta. Barcelona: Edicions 62

Història de Can Contijoch de Manlleu: (homenatge i record). [Manlleu : l’autora, Gràfiques Manlleu]

(2012) Ganiveta: antologia poètica 1964-2011. Barcelona: Muntaner, 2012

(2012) Sense alè. Barcelona: Edicions de 1984, 2012

(2014) Baix continu. Barcelona: Edicions de 1984, 2014

(2014) Cançons de seda i de ferro. Girona: [s.n.], 2014

Més informació a L’Escriny

Banner text literari

SENSE ALÈ

(…) No t’ho havia explicat mai perquè era un secreta terrible i havia promès silenci al meu informador. Al poble hi havia els estranys, que eren els rojos. Amb els estranys-rojos ens fèiem, però poc, perquè conservaven l’aura d’una atracció misteriosa-perillosa que els feia inconvenients. Entre els estranys-rojos hi havia el farmacèutic Mercader i la seva família. La senyora Roser, rossa, fumava amb un halo a la Marlene Dietrich. Per la farmàcia s’hi passejaven uns gats astuts, el gos Hamlet i el fill ros de cabells rinxolats, un nen preciós querubinesc. El farmacèutic anava amb el coll tort, com en un torticoli permanent, i era un home discret i agradable dintre d’una bata blanca. El meu amor primerenc, el pintor, em va confessar el secret que no es podia dir a ningú: el farmacèutic era germà o cosí germà o germanastre de l’assassí Trostski i si feien una tan retirada al Manlleu negre de la postguerra era perquè no podien fer-se amb ningú. Havien vingut a amagar-s’hi. Una altra germana del farmacèutic era l’actriu Maria Mercader, que vivia a Roma, casada amb Vitorio de Sica, i d’aquesta si que se’n podia parlar una mica. No era una família qualsevol, sinó d’altíssim interès. En la quasi adolescència, el fill querubinesc em convidà a berenar. Hi vaig anar força espantada pels gats (siamesos, perses o d’angora), per tota mena de cants d’ocells provinents del jardí del darrera que feia paret amb can Vilamala, per la cortina de vellut (¿blau fosc, bordeus?) que separava la farmàcia de les estances privades. Garratibada, vaig asseure’m en un sillonet, i la senyora Roser em va convidar a beure Coca-Cola, una beguda que només havia vist al cinema i a les revistes estrangeres. De tant en tant passava una gata maula que em fregava la cama i passava l¡orgullós i gegantí Hamlet, que em tenia esparverada, sense ni mirar-me. La senyora Roser també ens va portar galetes i ens va posar al gramòfon música de Wagner (¿Parsifal, Tannhäuser?). Era l’objectiu de la tarda, per a nosaltres, querubins per il·lustrar de famílies il·lustrades encara que antagòniques: sentir Wagner i fer amistat, d’aquí en sortien els casaments. Cap al tard (la tarda se’m va fer llarga) em vaig acomiadar dient que me n’havia d’anar. Em sembla que a casa ningú em va demanar res, però ja em vaig prometre que no tornaria a la farmàcia a berenar.

(…)

Fragment de: Contijoch, Josefa. Sense alè. Barcelona: Edicions de 1984, 2012, p. 24-25

Lloc: El carrer de la Font (la font de les tres creus)

Anuncis