Archive for the ‘GARRIDO SERRA Àlex’ Category

GARRIDO SERRA, Àlex

Posted: Octubre 27, 2015 in GARRIDO SERRA Àlex
Etiquetes:

SONY DSC

Nascut a Manlleu.
Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UAB, itinerari en Relacions Internacionals. Màster a la UAB en Polítiques Internacionals Europees sobre Cooperació i Desenvolupament. Estudiant de Traducció i Interpretació.
Actualment exerceix de professor d’Administració i Economia i és alcalde de Manlleu.
En el camp de la literatura ha guanyat diferents certàmens literaris, entre altres el Jacint Verdaguer de poesia, el Set Plomes de contes curts, el Calassanç de Narrativa o el Certamen Literari de novel·la curta de Campdevànol. A la Nit de Sant Jordi de la Catalunya Nord va obtenir el guardó de finalista en l’apartat de poesia per l’obra “Capvespres d’ombres i cadències”. L’any 2015 ha guanyat el XXII Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa i el Premi Francesc Català de poesia atorgat per Òmnium Cultural Catalunya Nord a Perpinyà.

Manté un blog dedicat a a la seva primera obra (http://lapalmavera.blogspot.com/)

LLIBRES PUBLICATS
(2008) Pisco Sour i altres històries. [Figueres]: VVAA Brau Edicions, 2008
(2009) Regal d’aniversari i altres històries. [Figueres]: VVAA Brau Edicions, 2009
(2009) La Palmavera.[S.l.]: Gerüst Edicions, 2009
(2010) L’eixida i altres narracions. Valls: Cossetània Edicions, 2010 VII Premi de Narrativa curta Mn. Romà Comamala (en col·laboració)
(2010) Cara, creu i cantell: dues novel·les curtes i un conte a dues mans [Madrid]: ArtGerust, cop. 2010 (en col·laboració)

Banner text literari

L’ILLOT DE LA HAIMA

(…) La boira s’havia fet més densa, tot i que encara no era prou compacta com per eclipsar la celístia albina. En Pere baixà per les escales de l’església i s’aturà a refrescar-se la cara a la font de la Mare de Déu. Just en el moment que reprenia el pas, s’adonà de la presència de la meuca i les ombres dels dos cossos començaren a davallar entrelligades per la vorera, dibuixant un zig-zag de vorera a vorera. Fou llavors que en Pere mencionà un llibre que havia llegit i rellegit les darreres setmanes; el Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. Estava convençut que aquell llibre contenia la salvació al cataclisme final i semblava resolut a portar-ho a la pràctica. Segons relatà més tard la Florència a la policia, mentre s’apropaven al Passeig del Ter, la boira s’esvaí com per art d’un sortilegi màgic i la lluna prengué la forma d’un cavall alat comandat per un guerrer amb l’espasa alçada, que es projectà sobre les aigües del canal industrial i provocà un misteriós xipolleig que s’empassà en Pere, que en el moment de l’esclat s’havia llençat a l’aigua pres d’una follia incontrolable. La puta marxà del lloc cames ajudeu-me, turmentada pel que acabava de presenciar, i tornà al cau infecte de bevedors per explicar-los el que havia succeït. Segons el seu dubtós relat, els clients la prengueren per boja, fins que un d’ells l’agafà pel braç i se l’endugué a casa, pel mòdic preu de vint euros. Hi ha qui encara diu que el fantasma d’en Pere ronda pels carrers antics de Dalt Vila quan hi ha lluna plena, especialment al pas del pont de les bruixes. L’ombra del mort s’abraona sobre els vianants que deambulen enmig de la nit i els anuncia la fi del món, oferint-los la salvació tot esperonant-los a submergir-se en les aigües tèrboles i fangoses del canal industrial (…)

Fragment de L’illot de la haima (propera publicació per l’editorial Balàfia d’Eivissa, 2015)

 

Lloc: Font de la Mare de Déu

Anuncis