Archive for the ‘LLOBET BRANDT Glòria’ Category

llobet_gloriaVa néixer a Barcelona al 1956. Va viure a València, on va estudiar Magisteri. Va exercir de mestre en una escola de Manlleu durant un temps, però actualment treballa, coma professora de primària, a Cornudella de Montsant.

Ha rebut varis premis gràcies als seus llibres, alguns d’ells són el premi Joan Amades al 1991, el premi Joanot Martorell a l’any 1999, el premi Enric Valor de novel·la al 2001 i el premi Pere Calders de prosa i narrativa al desembre 2004.

Va començar com autora de novel·les per a joves, però també ha escrit llibres per infants i per adults.

LLIBRES PUBLICATS

(1993) Què t’angoixa, Núria?. Alzira: Bromera

(1994) Malgrat la boira. Picanya: Edicions del Bullent

(1994) T’escriuré. [Barcelona]: Baula

(1995) I ara què, Núria?. Barcelona: Columna

(1996) El diari de la Neus. Barcelona: Castellnou

(1998) Pensaré en tu. Alzira: Bromera

(1999) El cor de les pedres. Alzira: Bromera

(1999) Lara, quin nom!. Alzira: Bromera

(1999) Els ulls del mirall. Barcelona: Columna

(2000) ¿Què t’angoixa, Núria?. Barcelona: Columna

(2002) A l’ombra d’un germà bessò. Alzira: Bromera

(2002) Connecta’t, Sílvia. Alzira: Bromera

(2002) El Pou. Alzira: Bromera

(2005) Llàgrimes de quitrà. Barcelona: Proa

(2009) D’Ager a Katmandú. Pollença: El Gall

(2014) El talismà de la reina d’Abdelàzia. [Barcelona]: Baula

Més informació a l’Escriny

Banner text literari

MALGRAT LA BOIRA

(…) Estàvem arribant al passeig del Ter. Al carrer no es veia ni una ànima. Ella s’ha aturat en sec i, per primera vegada, ha alçat el rostre per mirar-me.
–    No ho saps, què em passa? – ha preguntat amb la veu tremolosa.
Els seus ulls escrutaven els meus sense cap dissimulació. Semblava que volia endevinar-me.
–    M’agrada un noi i no sé si jo li agrado a ell…
El cor em bategava tan esbojarrat que he pensat que ella el sentiria. Només d’imaginar que podia estar enamorada d’un altre, em volia fondre!
–    Potser li ho hauries de fer saber…
–    Ho estic intentant…
No he pogut reprimir-me més.
–    Que és, ell?
Ha abaixat els ulls, incapaç de suportar la meva mirada.
–    Tu.
S’ha posat a caminar apressadament, com si colgués fugir. Jo, en canvi, m’he quedat clavat, colpit per la seva confessió. Quan he reaccionat, ella ja s’havia avançat uns quants metres. He corregut al seu darrere.
–    Núria!
Plorava. Per què plorava?
L’he abraçada. Li he besat els cabells, els ulls, els llavis.
–    Núria, perdona’m… Jo no ho sabia, no gosava…
–    Hauria hagut de dir-t’ho jo, però tenia tanta por que em rebutgessis…
Estimo el seu somriure entre llàgrimes. Estimo els seus llavis dolços. Estimo les seves paraules.
Ens hem agafat de la mà i hem passejat una llarga estona. Feia fred i la boria s’anava espessint. (…)

Fragment de: Malgrat la boira. Picanya : Edicions del Bullent, 1994, p.20-21

Lloc: Passeig del Ter


Anuncis