Archive for the ‘MASNOU ROIG Anna’ Category

MASNOU ROIG, Anna

Posted: Octubre 28, 2015 in MASNOU ROIG Anna
Etiquetes:

Anna_MasnouVa néixer a Manlleu el 1984. En aquest moment (2014) viu a Roda de Ter.
Va estudiar l’ensenyament primari a l’escola El Carme – Vedruna i el secundari i batxillerat a La Salle. Es va llicenciar en Psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha cursat un màster en psicologia de la salut i un postgrau en violència de gènere.
Publica al web http://www.relatsencatala.com .
L’any 2009 va obtenir un accèssit al Premi Literari de Poesia i Prosa La Font Morta, la Font de Ferro, convocats pel Consell de la Joventut de Tona.

LLIBRES PUBLICATS
(2008) Dotze pessics de vida. Vic: Emboscall, 90 p. (publicat sota el pseudònim d’Aina Roig)
(2015) Swing Club: Deixa’t endur per la música.L’autora, 225 p.

Banner text literari

L’ABRAÇADA DE TRES

Baixava per la baixada de la Font. No he sabut mai si té aquest nom, de fet no he sabut mai ni tant sols si té nom. Però com que sempre l’agafava prenent de punt de partida ca l’àvia que era a Dalt Vila, per mi era una baixada, i com que al final de la baixada hi havia la Font, doncs era com jo l’havia anomenada des de sempre, tant de menuda com de més gran.

També per això hi pensava sempre que algú cantava “Baixant de la Font del Gat”, tot i que no era la font del gat, però suposo que per aquell costum infantil d’imaginar les coses en funció de les referències que tenim, era on el meu caparró ubicava l’escena de la noia i el soldat.

Aquell dia, però, no era aquesta la cançó que sonava.

La llista de reproducció aleatòria de l’Ipod, en la seva saviesa infinita, havia començat a fer sonar la Tracy Chapman, que amb veu vellutada i melodia suau i calmada m’acaronava les orelles, essent poc menys que la banda sonora perfecta per aquell dia de cel que no es decidia quin to de gris prendre i que encara dubtava si començar a ploure o no.

I va ser aleshores, quan sonava per primer cop en la cançó la tornada de “Let it rain” que em vaig quedar embarassada. Ho recordo a la perfecció.

Molts diran o pensaran “Mal va si no sap quan es va quedar embarassada” i potser riuran per sota el nas, però estan ben equivocats, us ho asseguro, no és aquell el moment en què una es queda embarassada, en aquells moments només hi ha cèl·lules separades i hormones a tort i a dret, però per estar embarassada ha de passar una mica més, encara pot trigar.

I fou precisament en aquell moment, baixant la baixada de la font, sense ser noia de cap soldat, amb la Tracy de banda sonora, i un cel que alguns catalogarien de trist, però que a mi em captivava d’una manera que no podria explicar racionalment, essent plenament conscient, que la pluja si començava a caure tal com pregava la cançó, lluny de deprimir-me em causaria com sempre una mena de barreja de nostàlgia i pau profunda que em faria somriure, que vaig notar un pessic. Un pessic estrany i curiós per dintre, breu, fugaç, intens, petit, màgic fins i tot pensaria temps després.

I aquell migdia, en arribar a casa el vaig abraçar i sense saber-ho cap dels dos, ja no estàvem sols, perquè un petit grup de cèl·lules havia decidit pessigar-me per dintre i aferrar-se a mi amb força per créixer i esdevenir una personeta.

Encara no en teníem ni la més remota idea, i no seria fins uns dies més tard que el gest insignificant de fer pipi en un pal es convertiria en la més meravellosa de les notícies, si aquesta és una de les primeres vegades que t’adones que algunes coses canvien de significat quan et comences a convertir en pare o mare.

I no seria fins llavors que seriem conscients que cada cop que ens abraçàvem ja no érem dos, sinó que érem tres.

Però tot i això, sempre sabrem que la primera vegada, tot i no ser-ne conscients, va ser aquell dia, que després de baixar la baixada record de la meva infantesa, amb aquella música sonant i aquell cel de color indefinit que esperava em regalés pluja, quan vaig arribar a casa, ens vam fer per primer cop l’abraçada de tres.

Inèdit

Lloc: escales de la Font de la Mare de Déu

 

Anuncis