Archive for the ‘MOLIST FERRER Mercè’ Category

MOLIST FERRER, Mercè

Posted: Octubre 28, 2015 in MOLIST FERRER Mercè
Etiquetes:

MERCE MOLISTVa néixer, l’any 1969, a Manlleu. És llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment viu a Barcelona.

Ha treballat com a periodista a Ràdio Manlleu, La Marxa de Catalunya, Televisió d’Osona, TV3, Avui, La Vanguardia, Diari de Barcelona, Onda Cero, El País, Catalunya Ràdio, El Mundo, Revista Web, etc.

S’ha especialitzat en informar sobre Internet, seguretat informàtica i cultura hacker. En aquest àmbit, l’any 2000 va co-fundar la trobada Hackmeeting i el 2008, el wiki Hackstory.net, d’on ha nascut el llibre “Hackstory.es”. És conferenciant habitual arreu de l’estat espanyol sobre aquesta temàtica.

L’any 1991 va guanyar el Premi de Contes Alambor amb “La traïció”.

 

LLIBRES PUBLICATS

(1973) Cançó de Valeriana. Granollers : Edicions Catalanes, 73 pp.

(2006) Ciber@avis. Manual per a joves de més de 50 anys que volen aprendre a navegar per Internet. Viena Edicions : Barcelona, 168 pp.

(2015) Cibercrimen. Tibidabo Edicions. Barcelona.

OBRES EN SUPORT INFORMÀTIC

(2014) Hackstory.es. La historia nunca contada del underground hacker en la Península Ibérica. (ebook gratuït d’edició independent). http://hackstory.es

Altres obres a Internet es poden trobar a: http://ww2.grn.es/merce/literature/index.html

Més informació a L’Escriny.

Banner text literari

SÓC MORTA

Les branques dels avets retallaven la llum dels fanals. Eren tres arbres iguals —piràmides de punxa triomfal: l’un, ample i gras, arrelat al solei del jardí de ciutat; el del mig era esvelt, avet de contes nòrdics, orgullós i gruixut. L’altre havia entaforat les arrels en un racó ombrívol. Raquític però no esquifit. Alt sense frondositat. La nit s’ofegava en la negra pau humida de les flors.

Contemplava el jardí des de la terrassa. Més enllà dels murs folrats d’heura, carrerons il·luminats, persianes tancades, fanals de mosquits i, mig tapada pels avets, la Plaça Major, mar de pedra que protegia la llar. Quan era petit i tornava d’escola jugava a trepitjar les clapes blanques de marbre que tacaven el terra teula de la plaça, on era prohibit de posar el peu sota pena de derrota individual en el joc infantil. Des del turó de la casa, la plaça era una rodona, no gaire perfecta, amb un cercle de fonts al mig. Els dies de festa, un funcionari prim baixava a les clavegueres per una porteta metàl·lica —qui hagués tingut la clau!— i engegava les fonts amb llums i tot i era un espectacle els dolls d’aigua amunt i avall i els focus que donaven tocs blaus, vermells i verds en una orgia hidraulicolluminosa que el tenia encisat.

Els coloms dormien als balcons que encerclaven la plaça, edificis basats en porxades grises, històriques, de mig punt. Quan tenia quinze anys —«l’edat del pavo», deia la mare— gastava tardes de diumenge assegut als bancs de fusta de la plaça i es mirava noies-dones que passejaven amb gelats acolorits. D’aquella època, més fort el record d’una dama. El llum de l’aranya del sostre li feia brillar l’inici de calba. Un lleu moviment del cap massa petit descobrí una barba quadrada. La guspira dels ulls li saltà en notar la respiració. I girà de cop el cap. No van veure’l cridar, ni saltar cap als arbres. Els quatre homes amb uniforme només tenien ulls per l’espectacle que se’ls oferia damunt la taula del menjador. Xopa de mort, esquarterada com un pollastre, una dona de cabells foscos i oberta de cames. (Llegiu +)

Fragment de: Molist, Mercè. “Sóc morta” [en línia]. A: Badosa.com, 1996. Disponible a:< http://badosa.com/n027 >[Consulta: 2 de novembre de 2015]

Lloc: Can Vilaró (Dalt Vila)

Anuncis