Archive for the ‘PLANA RUSIÑOL David’ Category

PLANA RUSIÑOL, David

Posted: Setembre 9, 2014 in PLANA RUSIÑOL David
Etiquetes:

https://rutaliterariamanlleu.files.wordpress.com/2014/09/63375-david-plana.jpg

David Plana va néixer a Manlleu a l’any 1969. Va estudiar interpretació a l’Institut del Teatre (Osona, 1992) i va començar la seva carrera fent d’actor, director i dramaturg al Teatre Centre de Manlleu. També va estudiar Direcció i Dramatúrgia  a l’Institut del Teatre de Barcelona.

Ha combinat la direcció d’espectacles, l’escriptura d’obres de teatre, guions radiofònics i guions de televisió. A més, ha treballat d’actor i al 1997 va estrenar Mala Sang, obra que va rebre el premi Espectacle revelació i el premi Serra d’Or aquell mateix any. El 1998 va dirigir juntament amb altres directors l’espectacle “Criatures“, amb textos de diferents autors, entre ells David Plana. Aquest mateix any va estrenar “Petita Mort“, una obra de text propi.

El 1997 li van concedir una ajuda amb la qual va poder escriure La dona incompleta. Aquest text va rebre el premi Serra d’Or al millor espectacle, el premi Butaca al millor text de l’any 2001 i dues nominacions als premis Max.

L’any 2002 va escriure i dirigir Paradís oblidat i Això no és vida! juntament amb Albert Espinosa. L’any 2008 va escriure i dirigir Boris Godunov que es va representar a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.

LLIBRES PUBLICATS

Plana, David. La Dona incompleta . Barcelona: Institut del Teatre, 2001

Plana, David. Després ve la nit. Tarragona: Arola, 2002

Plana, David. Paradís oblidat ; Salgado, Dani. El Clavicèmbal ; Labute, Neil. Excés. Barcelona: Proa, 2002

T de Teatre. Això no és vida. Barcelona: Proa, 2004

Més informació a l’Escriny

Banner text literari

RIUS D’EUROPA

(…) Vaig pensar que faria un article sobre el Teatre Centre. Em va semblar que era el que tocava, sobretot tenint en compte que és un espai emblemàtic de la ciutat que ha desaparegut per sempre més. Dit així pot sonar una mica dramàtic, però només s’ha de passar pel Passeig de Sant Joan i es pot certificar el gran buit que ha deixat la seva demolició. Un buit enorme al centre de Manlleu. Si fos encara una mica més cursi del que ja sóc, diria: i al centre de les nostres vides. Snif.

I potser per culpa de la nit, del soroll del riu, de la nostàlgia o del que fos, de cop i volta em va semblar sentir una veu espectral. La veu sorneguera i alegre d’en Carles Molist.

CARLES: No fotis! Han tirat el Centre a terra?

JO: Bé… han deixat la façana.

CARLES: La façana? Per què?

JO: Jo què sé. Com a símbol.

CARLES: Símbol de què? L’important era a dintre.

JO: Hi havia problemes de seguretat, Carles. A més, ara en faran un de nou.

CARLES: Suposo que està bé. Tot s’ha de renovar. Canviar. Mira’m a mi.

JO: Et veig igual que sempre.

CARLES: (Divertit.)Això els deus dir a totes.

JO: No, de veritat. Ara et veig com el dia que vam començar a assajar “Ha fugit un cavall”, amb el grup de joves que dirigies. En Mateu, en Quim, la Marta, l’Anna, en Miquel, en Joan…

CARLES: Sí, ja me’n recordo. Tu estaves prim com un pal.

JO: (Emocionat.) Saps què penso? Que… que mai res no tornarà a ser igual.

CARLES: És clar que no! Quines bajanades.

JO: I encara que facin un teatre nou, que sigui molt segur i molt maco, no farà aquella olor de Centre que feia el Centre.

CARLES: Ha, ha.

JO: No serà el lloc on vam assajar els pastorets, la Passió, les obres que dirigies tu o l’Antoni Anglada; no tindrà aquelles butaques, aquell sota de l’escenari amb les trapes per pujar el dimoni, ni l’escala de pedra, falsament majestuosa, ni els vestuaris desastrats, ni l’entranyable pols per tot arreu…, no tindrà res d’allò. I tots… els records de la gent que hi vam fer teatre, que ens vam divertir i estimar i emprenyar allà dins… s’aniran perdent, com… com llàgrimes… en la pluja.

(…)

Fragment de “Rius d’Europa” dins El Ter, n. 142, agost 2008, p. 5-6

Lloc: Carrer del Pont (davant de l’edifici del Teatre Centre)

Anuncis