Archive for the ‘ROSANES-CREUS Pep’ Category

ROSANES-CREUS, Pep

Posted: Octubre 28, 2015 in ROSANES-CREUS Pep
Etiquetes:

P1040504Neix a Manlleu el 1957, on passa els primers anys, abans de traslladar-se a Roda de Ter amb la seva família.
L’any 1975, des de L’institut de Vic crea, juntament amb Jordi Bardolet, una revista sense títol ( a la que es referien amb el nom de Poemes de l’Institut de Vic) . Amb el mateix Bardolet i altres estudiants (Pere Güell, Josep Manel Ferrer Moreno, Joan Rubinat i Ramon Pujol) fan la revista Silenci (1976). A finals dels 80 publica, juntament amb Pere Güell i Josep Manel Ferrer Moreno La meva dona dorm amb el gat de l’avi, auto-definida com una “revista o papers bruts amb poemes o mots o gargots”.
Amb Josep Casadesús (K100) publica Papers amorals (1979) i Nit de bruixes (1980), en tots dos casos amb la col·laboració de Josep Manel Ferrer Moreno.
Des de l’any 1977, a l’inici dels estudis universitaris, fins a finals dels any vuitanta resideix a Barcelona, i a continuació estableix la seva residència a l’Esquirol.
Des dels anys vuitanta treballa com a professor de secundària en diversos instituts, fins el tombant del mil.lenni, que ha de deixar la feina degut a la progressió de l’esclerosi múltiple que se li havia diagnosticat als vint-i-tres anys.
Ha guanyat diversos premis literaris:
– 1990: Premi Carles Riba per Voltor (que apareixerà publicat l’any 2000)
– 2007: XXXII Premi de Poesia Josep Maria López Picó de la Vila de Vallirana, per L’illa
del tresor
Rosanes-Creus publica al volum col.lectiu El club dels 7 (Poetes Morts) de Roda de Ter que hauria d’haver aparegut el 1976, però que finalment va ser publicat el 1991. Des d’aquest any fins al 2008 va publicant, però a partir d’aquest any deixa de fer-ho ( tot i que està previst que es publiqui l’obra inèdita el darrer trimestre de l’any 2014) . Des de 2010 ha deixat d’escriure.
(Biografia extreta de l’Apunt biogràfic de Jesús Aumatell, que apareix a la Introducció de Cants inespirituals -Obra pòstuma [1975] 1991 – [2006] 2008)

LLIBRES PUBLICATS
(1991) El Club dels 7 (Poetes Morts) de Roda de Ter.
(1993) On la nit era negra (en col.laboració amb Pere Güell). Torelló: Intograf, 190 p.
(1993) La venjança de l’eunuc. Barcelona: Edicions 62, 55 p.
(1995) El gos i l’ombra de l’alzina. Barcelona: Quaderns Crema, 68 p.
(1998) Vuit poemes. [Barcelona: Cafè Central], 1997[8] p. 21 cm
(1998) Set (en col·laboració amb Josep Manel Ferrer Moreno). [Vic: Emboscall], 2 v.
(1998) No he fet res: el temps del cos. Vic: Emboscall, 62 p.
(1999) El cos del temps.Vic: Emboscall, 43 p.
[Reedició el 2004: Vic: Emboscall, 2004 ,38 p.]
(2000) Voltor. Barcelona: Proa, 94 p.
(2004) La Rosa (en col.laboració amb Josep Casadesús K100) .VIc: Emboscall, 144 p.
(2014) Cants inespirituals -Obra pòstuma [1975] 1991 – [2006] 2008 )[ s.ll.]: Emboscall, 457 p.

(2015) Hi havia una vegada. Vic: Llibres de Tapís, p.
(2015) Cuerpo ausente. Antología poética. (edición bilingüe) . Vic: Emboscall, 231 p.

Mës informació a L’Escriny.

Banner text literari

I QUÈ?

Es lleva més d’hora que jo. Potser també per això vaig néixer més tard… Però ho vaig fer (sàvia decisió) en un dels espais que ell recorda amb gust, el carrer del Pont de Manlleu: hi vaig ser poc temps i només recordo un sostre altíssim, les cames tan llargues que em voltaven i res més. Hi havia de viure una altra vegada, a Vilatrista, cap a la banda de Torelló, als afores de llavors. Els records que en tinc són igualment esquifits: això sí, la plaça era una plaça, la Salle era tal com l’explica en Pere i jo tenia un gos que m’arrossegava a passeig. Hi vaig fer la comunió vestit de mariner; a la foto, s’hi veu en Pep Roura. D’amics, se’n tenen de bons arreu, però tot se’m lliga a d’altres llocs: Roda o Barcelona, l’Esquirol o Lisboa ¿No sóc d’enlloc? Les millors pàtries em són llibres i pells. Un adolescent qualsevol. Des de llavors, sempre m’ha inquietat que els sentiments, o simplement el cos, fos arrebossat per ideologies disfressades de qualsevol raó, o purament militars, sempre estèrils totes. Tenia també entre quinze i divuit anys i no havia descobert la violència de després. La violència moral, senten, que és una agulla rovellada que no deixa de clavar-se’t, el crim consentit per totes les lleis. No hi ha res a fer? Aquests versos són el rastre de l’adolescent que començava a mirar, insatisfet. El meu germà.

Fragment de: ROSANES-CREUS, Pep; GÜELL, Pere. On la nit era negra. Torelló : Intograf, 1993, p. 40.

Lloc: carrer del Pont (cantonada carrer de l’Horta d’en Font)

Anuncis