Archive for the ‘ROURA HERRERO Joan’ Category

ROURA HERRERO, Joan

Posted: Octubre 28, 2015 in ROURA HERRERO Joan
Etiquetes:

book9Actor, dramaturg i director teatral.

Cursa estudis al Col·legi de Teatre de Barcelona, i participa en diferents seminaris de “Comedia del Arte y Máscara.”

Com a actor professional debuta  a la cia. Sèmola Teatre en:

“Híbrid” (1993), “Esperanto” (1997) i “¿Bailamos?”(2000) direcció, les tres, de Joan Grau en diferents gires per Europa, America llatina i Oceania.

L’any 2005 ingressa com a ajudant de direcció a la companyia Els Joglars: “El Retablo de las Maravillas”, el 2006, amb la mateixa companyia compagina taques d’actor i d’ajudant de direcció a l’espectacle “En un lugar de Manhattan” dirigit per Albert Boadella.

També participa com actor entre d’altes obres a:

“El Vehicle” “Misteri de dolor”, “Torn de nit”, “En un lugar de Manhattan”,  “El Millor dels Mons”, “Ànimes de Batàn”, “Pacamambo”, “El meu barri” o “L’aiguat”.

Com a director destaquen “Cor”(2001), “Mandíbula afilada” (2002) “Entremeses” (2003), “La Celestina” (2005),“Tirant lo Blanc” (2006), Antológicamente Godoy (2007),  “Projecte Llenamú” (2008) premiat amb l’Accèssit a Millor espectacle a la XIII Mostra de Teatre de Barcelona, “Novecento”(2010), “3 sombreros de copa”(2011),  “Luces de bohemia” (2012), “Mozart” (2012)“Ay, Carmela” (2012), “Planeta Ineptú” (2012), “La Mosqueta” (2013), “El meu barri” (2013),  “El Piset” (2014),  “El Caballero de Olmedo” (2014), “Carrington” (2015), “L’aiguat” (2015).

L’any 2001 funda juntament amb altres professionals d’Osona la companyia CorCia Teatre.

També a aparegut en algunes series de televisió com Hospital a Antena 3 tv o Estació d’enllaç, Porca misèria, Kubala, Moreno i Manchon, Gran Nord  o La Riera de Tv3.

Actualment és Director del Premi BBVA de Teatre

Obres escrites (no publicades)

(2007) Projecte Llenamú, conjuntament amb Xavier Boada

(2013) El meu barri

(2014) Carrington

(2015) L’aiguat

Banner text literari

PROJECTE LLENAMÚ. ESCENA 4

Cafè de Llenamú.

ESTEVE       (Agafant un gat del terra) Ui! Aquí n’havíem fet de molt grosses. Els dissabtes a la tarda fotíem pedres als coloms. (Deixa anar el gat que passa per davant d’ARTIGAS). Heu tirat mai pedres a un colom?

ARTIGAS      (Esternuda). No, no. Per favor…

ESTEVE       … Era una salvatjada. Ara poc que ho deixarien fer. Aniríem tots a presidi. Però abans aquestes coses es deixaven passar. Sortia en Cisquet amb una gàbia ben plena de coloms i en lligava un a terra amb un cordill llarg. Érem allà uns quants que miràvem de caçar-lo a cops de roc. En Rovireta i jo omplíem de rocs una cistella grossa. Hi participava tothom, hasta les dones. N’hi havia una, la Teresina, que se’ls enduia de tres en tres. Per tirar pagàvem una fitxa de les petites. Sap què era una fitxa? La fitxa era una moneda que només servia per pagar dins la colònia. En Nando, una vegada va anar de putes a Barcelona i volia pagar amb fitxes… una mica més i aquelles dones grasses del carrer Robadors li pugen a l’esquena! Collons quin un, aquell! També tirava als coloms, però tenia una mala punteria… Jo mateix vaig rebre un cop de roc aquí. (Li mostra). Encara hi tinc la marca… Sort que teníem el riu a prop per refrescar-nos els trencs i rentar-nos la sang. (Fa fora un gat que ha entrat per la finestra). Passa xin! Haig de posar persianes, entren gats per tot arreu. Ara ens fotrien a tots a presidi o pitjor. Quins records…

ARTIGAS      És maco recordar la infància, oi Esteve?

ESTEVE       No en vam tenir gaire d’infància, nosaltres. El dia que vaig fer catorze anys, vaig deixar l’escola i em van posar a passar carda. Oh! I quan arribava a casa encara havia de servir aquí al Cafè!

ARTIGAS      Es devia menjar bé aquí, eh? Cuina tradicional…

ESTEVE       Sembla que té gana. Vol prendre alguna cosa?

ARTIGAS      No, no… no voldria molestar. Ja menjaré un sandvitx tornant a Barcelona.

ESTEVE       Vol tastar una cosa bona? Esperi’s … (Treu una llauna de musclos). Vigili que no el taqui, fa molt goig vostè. Musclos… tal com surten eh? No s’hi ha pas d’afegir-hi res. En tinc un futimer…mengi…

ARTIGAS      No, no.. jo…

ESTEVE       Collons mengi! Ja verà… Aquí a prop, hi havia un destacament de cavalleria. Res… cinc soldats. Bona canalla. Cap al tard venien aquí, feien el got de vi, escrivien cartes a la nòvia… Mengi, mengi. Vol un palillo? Tingui. (Li dóna un escuradents)

ARTIGAS      Gràcies…

ESTEVE       Ja li diré prou clar… N’hi havia un que era gallego, era del Ferrol. Pobre canalla. En Claudiu…, bon nano. El seu pare treballava en això de la indústria conservera. Doncs resulta que el destacament aquest que li dic, des de Capitania el van tancar perquè ja veràs… per dues mules i dos cavalls… I aquest nano va marxar, i no en vam saber res…però al cap de dos mesos, això que arriba un camion i pregunten: És aquí el Cafè de Llenamú? I el meu pare diu: “Sí, però no hem pas demanat res”. (fa una pausa) Collons mengi! “Els hi portem un regalo del senyor Claudio Vilariñu”. No sabíem pas qui era. I llavors… sap qui va resultar?

ARTIGAS      Bueno…no.

ESTEVE       Collons, el pare d’en Claudiu!

ARTIGAS      Quin Claudiu?

ESTEVE       Collons el soldat. Mengi! Almenos, dues mil llaunes de musclos. Potser eren d’estraperlo però… pobre gent, deixem-ho estar. I bons eh? I li parlo de l’any cinquanta-vuit o cinquanta-nou…

ARTIGAS      (Li cau la llauna) Disculpi’m, m’ha relliscat…

ESTEVE       Deixi, deixi, Ja ho lleparan els gats. Ja n’hi porto una altra, encara me’n queden.

ARTIGAS      No, no… és que se m’ha fet tard. Per cert, ja hi ha pensat en aquell assumpte que tenim entre mans?

ESTEVE       Miri, aquí mai és tard. A la colònia tots els rellotges anaven igual. Quan van tancar la fàbrica, es van parar els rellotges i sempre més han set les tres menos cinc.

ARTIGAS      És que el que nosaltres li proposem…

ESTEVE       Quedi’s a dinar home. Cuido els horts d’aquí al costat del canal. Uns tomàquets! Unes cebes! … Ha de pensar que aquí abans cada treballador tenia el seu tros d’hort… Miri, cada diumenge després de missa, les dones als rentants i els homes aquí a l’hort. Passàvem l’estona, la fèiem petar… Ah! I no ens va faltar mai de res. El diumenge al matí era especial. Era l’únic temps d’esbarjo que tenien els que treballaven a la fàbrica. I el meu pare em deixava sortir una estona del Cafè per anar a l’hort.

Fragment de l’obra: BOADA, Xavier, ROURA, Joan. Projecte Llenamú, 2007 (text inèdit).

Lloc: Bar Embarcador /Hortes de Can Sangles

 

Anuncis