Archive for the ‘SALA CODONY Jacint’ Category

SALA CODONY, Jacint

Posted: Mai 20, 2014 in SALA CODONY Jacint
Etiquetes:

jacint salaVa néixer a Manlleu 1945. Es va llicenciar en Pedagogia a la Universitat de Barcelona i ha treballat com a professor de català. Durant un temps va ser membre del grup literari i artístic Cau Faluga de Manlleu.

Ha rebut molts premis, sobretot de poesia. Entre ells, l’Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona al 1990. Li van atorgar el títol de Mestre en Gai Saber.

A part, també ha escrit vàries obres teatrals per les quals ha estat premiat. Ha format part dels col·lectius El Rusc i Llambrot i ha dirigit varies obres teatrals, com per exemple “La princesa blava” de Rainer M.Rilke, que va ser estrenada per primer cop en català a Manlleu a l’any 1997.

DARRERS LLIBRES PUBLICATS

(2000) Contes a la vora del Ter. Manlleu: Ajuntament de Manlleu

(2008) Set cioranes per a desengreixar. Girona: [s.n.]

(2009) Manicomi. Les Franqueses del Vallès: Emboscall

(2010) Llum, encara. Barcelona: Tèmenos

(2010) Marlí. València: Tres i quatre

(2012) Amb un cordill de cànem. Benicarló: Onada

(2012) Calabruixa & farigola. Barcelona: Témenos

(2012) HomesQue. Lleida: Pagès

(2012) La visita. Barcelona: Viena

(2013) La Destral. Barcelona: Viena

(2013) Me’n vaig. Lleida: Pagès

[2014]  Són les sis (Nou Cançoner de Ripoll) [Sant Joan de les Abadesses] : Neurosi: Ajuntament de Ripoll

(2014) Vella tardor. Barcelona: Témenos

Més informació a L’Escriny

 Banner text literari

DOS

No ho vares saber mai, però una densa
fortor de salfumant em despertava
el matí dels diumenges: com si fos
un auroral mesura que rentava
els vicis dels dissabtes, amb la prima
claror indiferent de les teulades.
Del llit estant sentia el fregadís
a l’enllosat del pati:com una ànima
obscurament difícil, la ferum
m’entrava de memòria al pensament
i m’enredava el sòcol del robust
genet enamorat del darrer somni.
Era llavors l’instant del gran silenci:
la mare se’n anava (i jo sabia
que s’estaria amb tu ben be tres quarts)
mentre que a l’hort, entre enciams, el pare
parlava d’incerteses amb ningú.
Diumenge, cerimònia: tan se val!

Encara avui, em costa d’arrencar
aquest incert regust de salfumant
que tan sovint s’enganxa a l’esperança
Al meu carrer de Sant Martí, fa anys,
ens feia mal pensar que no ens pensaves:
la nostra història és feta, prou que ho saps,
de cagaferro, i morts, i ensarronades.

Poema de: Vent de marbre. Sabadell: Ausa, 1991, p. 26

Lloc: Carrer de Sant Martí


Anuncis