Archive for the ‘SURINYACH ALBAREDA Assumpta’ Category

????????????????

Va néixer el juny de l’any 1958 a Manlleu, on ha viscut gairebé tota la seva vida, exceptuant períodes puntuals, com quan estudiava a l’Escola de Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona o quan feia pràctiques a l’estranger.

Ha treballat a l’antiga Caixa de Manlleu, al Departament d’Estranger, fins que aquesta entitat va desaparèixer, absorbida pel BBVA.

Va començar la seva trajectòria literària escrivint contes, que ha publicat en diversos reculls, així com també ha editat pròlegs i articles en varies publicacions

Ha estat guardonada en diferents premis literaris, entre ells el de Falset, el Miquel Arimany de Les Masies de Roda, varies vegades als Jocs Florals de Montesquiu, al Concurs de narrativa per a Dones, Artemis, de Cornellà, i també a Roda de Ter, entre d’altres.

Actualment està a punt de publicar la seva primera novel·la.

LLIBRE PUBLICAT:

(2001) I enmig de l’abraçada, unes gotes de verí. Vic: Emboscall 2001

Banner text literari

CAN SANGLAS
  1. Potser n’hi ha cinc o sis de nenes amb trenes. Potser aquest any s’ha avançat l’estiu, doncs malgrat estem a principis de juny, les màquines suen i el riu va escàs.

L’aigua que s’endinsa dins la fàbrica i corca els pulmons d’arrel, s’esbatussa amb la turbina que l’engoleix amb golafreria i que ferotge la desventre i l’escup un tros més enllà, amb els peixos morts i amb l’escuma d’un tèrbol color caldós.

La olor de cotó i d’oli es barregen amb la borra que s’aixeca de les bales, mentre el soroll dels telers i de les contínues, ara un, ara l’altra, sembla una orquestra ben avinguda que ompla els silencis de la tarda.

L’encarregat va amunt i avall manant a les dones que, cansades, esbufeguen mentre nuen o fan anar les metxeres. Alguna d’elles enceta una cançó i les demès s’hi apunten i festegen la tornada.

El rellotge marca les sis, i la sirena esclata.

Les bates plenes de fils s’adormen, cansades, als penjadors i la llum artificial dels fluorescents s’estiregassa fins que es dilueix amb la claror diàfana que entra, quan obren les portes.

Al passeig les esperen els marits, les criatures, la roba per fer bugada als rentadors, …

Les més joves i enjogassades posen els peus a l’aigua i reben amb rialles la fredor que ve del Nord. Els vailets pugen als arbres empaitant els gats que, sense amo, sempre cerquen menjar. La Devesa es desperta de la migdiada i llueix un verd viu, com de Festa Major.

  1. La quitxalla desembolica l’esmorzar i llença engrunes a les gavines que voleien cada vegada més a prop, mentre els mestres no donen l’abast vigilant que cap criatura posi els peus al riu.

La Devesa s’ha llevat d’hora i s’ha omplert de vaques que van per feina i que no deixen ni una engruna de verd.

Malgrat ja estem a la primavera s’escola el fred, i esmorteeix el dia, però el jovent no sembla adonar-se’n i s’empaiten fins els rentadors que, amb vestit nou, s’aboquen, eixorcs, al canal.

A pocs metres, la fàbrica, amb la vida dels padrins dins seu, els espera amb els braços oberts: ja no hi ha bates però si ensumes amb els pulmons oberts, encara sents la olor de l’oli i del cotó. Els telers, les contínues, re-emprenen, a poc a poc, la mateixa tonada de fa uns quants anys i teixeixen una història molt vella però ben nova per a tots ells.

El monitor, amb bata blava, els fa baixar fins la turbina i obre les comportes perquè l’aigua entri cap dins. Durant uns moments només se sent el soroll de l’aigua que intrèpida busca la sortida, mentre que la mainada en ressegueix el camí, i crida cada vegada que descobreix un peix que s’hi ha escolat i que encara està viu.

El silenci, que amb els anys s’ha instal·lat sobre de les màquines escortant la pols, està ara a l’aguait i s’escrostona amb el batibull de la canalla.

El rellotge, parat a les sis, guarda la fàbrica, adormida en el temps.

Inèdit

Lloc: Can Sanglas (Museu del Ter)

Anuncis